La Mólecula D'aigua
Passava per aquí i he pensat en narrar un conte, però només se els típics contes, que si llops, princeses, dracs, cavallers, porquets, nens petits com cigrons,etcètera .
Com que sempre he estat molt xerraire, i tinc fluïdesa de paraula, explicaré algunes anècdotes de la meva llarga vida, no entraré en matèria tècnica, penseu que pot haver-hi nens i a mi m’agrada dirigir-me a tots els públics.
Per cert, em dic aigua!, encara que depenent del moment m’anomenen de diferents formes...
Tinc una bona pila d’anys, tants que no recordo el dia que vaig néixer, sembla ser, que porto tota la vida al peu del canó. A pesar de ser una simple molècula d’aigua,he passat per diversos estats, no m’ho penso dues vegades si tinc que escollir un d’ells, escullo el vapor;quan soc vapor soc lleugera com una ploma, viatjo molt més ràpid que el tren ocell ,aquet que volen fer passar per Barcelona prop de la sagrada família , fins i tot , he estat a Montmeló, provant de ser més ràpida que l’Alonso, i no es per farda, però, l’he guanyat sempre.
He viscut sempre en família amb moltes molècules, la meva família i jo ocupem un volum molt gran escampat per tot el planeta, he de dir, que això no fa per mi, ho passo molt malament,els científics ho anomenen cohesió, jo personalment prefereixo dir aglomeració.
Hi ha moltes maneres de tocar-me el nas quan estic en família, per exemple, un dia que havia anat de vacances amb uns familiars de la potabilitzadora del Prat , en van convèncer de fer descens de canonada per la xarxa d’abastiment públic,creieu-me! un esport de molt risc, doncs be baixava ràpidament per una canonada i un “cap de suro”, va!, i obre la aixeta ,sense consultar-nos res ens fica en un recipient dividit en parcel·les i apa!, al congelador, amb el fred que fot allà dintre!, desprès d’una setmana ens treu, i que fa?, ens fica dintre un altre recipient de vidre, amb uns familiars que a part de tenir un color ambarí, van tot el dia borratxos, i resulta que ja no es diuen aigua , si no un nom tot rarot, que un tal Jack Daniel’s els hi ha posat , ja pots considerar-te afortunat si amb una mica de sort, buiden el recipient abans que ens fonguem,perquè si no;pots tornar-te’n un Daniel’s d’aquests i apa cap a la panxa d’algun sense anima. Ja no he tornat més a la xarxa pública, a més d’aquests rics, també pots acabar omplint un dipòsit,que sense avisar-te et deixa caure clavegueram avall, ple de porqueria .
Parlant de coses més agradables,soc molt viatgera i he estat moltes vegades a les muntanyes, com al Himalahia ,si a un congelador fa fred, millor no aneu cap allà dalt, ara que,sempre he dit a la família,que a mi personalment m’agrada viatjar moltísim, però , res caure en forma de neu a Vaqueria Beret o a
que no paren de moure’s, sembla que tinguin cucs al cul.
Un altre lloc per anar de vacances és el mar, l’he visitat ja tantes vegades, que n’he de dir?,el mar, fa cantar als poetes,badar als amants,que n’és de bonic, de blau , d’encisador,de... , salat!, punyetes!, salat!, quan estic al mar hem passo el dia tossin, carai!,que són molts grams de sal per litre!, el metge diu que he de cuidar la meva pressió arterial, a la meva edat ja s’ha de fer un pensament i començar a cuidar-se, clar que si ho he de comparar amb les estàncies a l’atmosfera planejant per sobre de qualsevol ciutat, no està pas tant malament engreixar-me amb una mica de sal i altres minerals ,i tenir una miqueta de tos.
A les ciutats l’atmosfera està carregada de contaminants,metalls pesants, compostos de sofre, òxids de carboni,etc;la porqueria que deixen anar els cotxes, les indústries, el metà de les deixalles, tots aquests contaminants ens tornen boixos, ens fan augmentar de mida fins que perdem l’oremus xocant unes amb altres , i clar , caiem en forma de pluja, però la cosa no acaba aquí, tenim tan remogut l’estomac,amb tant de contaminant que ens provoca acidesa;ja se sap que passa amb l’ àcid ,és corrosiu, va menjant de mica en mica tot el que troba al seu pas, els científics que són molt llestos, ens han batejat com “ pluja acida”quan patim aquesta malaltia, ja m’agradaria que posessin el seu coneixement per inventar algun tipus de vacuna contra els animalots que ens contagien l’acidesa, que mira que ho passem malament.
Ara que no he provat mai res tant àcid , com la suor, quin fàstic!, el problema radica principalment en la composició del meu cos,els dos àtoms d’oxigen, i sembla ser que pels animalots, aquells mateixos que van a
He estat rumiant molt i he arribat a la conclusió, de que, l’única cosa que de veritat m’agrada fer es posar-me sobre la capa freàtica de la meva mare terra i passar per les seves diferents porositats, la mare s’encarrega de treure’m l’acidesa filtrant-me totes les impureses, i m’ acomoda en un aqüífer,el paradís de les molècules d’aigua, i així poden anar passant més de 300 anys, sense soroll, sense contaminants, sense animalots,sense especulació, sense, sense, sense...
I es que ,aquest animalots no ens donen la importància ni el respecte que s’han guanyat les nostres canes,és molt trist veure el mal ús que se’n fa de la meva família .
La meva família ja m’ho ha dit ple de vegades que xerro massa ,però amb una vida tant llarga, hi ha molt per contar, tot i la meva naturalesa plàcida ,parlar no hem cansa gens ni mica, així doncs un altre dia si algú s’estima més un conte de mostres, puc explicar com eren els dinosaures i la terra al l’època juràssica,com que una ja es molt vella te molta experiència i per tant, es molt llarga la corda per deixar anar.
Només un últim apunt si trobeu al l’home aquest que es diu Jack Daniel’s, no li digueu on penso estar els pròxims 300 anys...
M’acomiado de vosaltres, la vostra amiga : “ La molècula d’aigua”
